Daniel Aparicio Fadó.

Amb Ludovica Mosca una gran pianista, concertista i mestre entre moltes altres coses, vaig aprendre a sentir i entendre la música i la musicalitat des d’un altre lloc. Va ser la primera persona que em va parlar de chakres, de respirar amb el piano, de involucrar el cos i l’ànima. Molts anys després entenc moltes coses que no vaig entendre llavors...coses de la joventut...
El meu creixement personal i espiritual em demanava descobrir la música que hi ha en Mi i compartir-la. Descobrir-me a través de la música que sóc, i per tant durant molts anys vaig deixar de tocar partitures i vaig començar a relacionar-me amb el piano, la música i amb Mi des de un altre lloc.

Improvisar...sentir...col·lapsar-me, plorar, retrobar el camí... perdrem, per després tornar...

Cada cançó era i és un fruit d’un moment de vida, d’un passatge, d’una arribada, d’un adéu...
Cada cop que les interpretava eren músiques diferents, Jo estava diferent, qui escoltava estava diferent...perquè la Música sempre està viva.
Van començar a arribar els regals de les amistats, companys i companyes, clients, a algú que li arribava la meva música per algun lloc, per un contacte, per una picada d’ullet de la Vida... Tots ells em van oferir els retorns del què sentien amb la meva música, de a on els portava, dels records amagats que retornaven, de les emocions que despertaven, de viatges...passaven coses...agradables o no...sempre constructives.

Per què utilitzem un piano de cua?
Als concerts Tarab gaudim de la música més autèntica, sense sintetitzadors que modifiquen el so artificialment. És per aquest motiu que utilitzem un instrument de gran complexitat, desenvolupat al llarg dels darrers 300 anys: el piano. Un so agradable i pur, amb una musicalitat rica i versàtil que prové de la ressonància i els harmònics de les cordes. Permet una expressivitat il·limitada, segons es toqui.

El piano va ser inventat per Bartolomeo Cristofori a Itàlia creant el primer piano modern el 1709. Mitjançant un mecanisme de copejament a una corda, es genera una vibració que es transmet a la taula harmònica a través dels ponts. Com que l'instrument complet funciona com a ressonador, el so resultant és ric i ple.
La maquinària és al cap i a la fi un mecanisme de copejament de cordes, amb més de 12.000 peces, realitzades amb gran precisió per poder transmetre les més lleugeres variacions de pulsació a la manera com el martellet percut la corda.
El timbre i el caràcter del so varien segons qui toqui l'instrument, a causa del complex efecte de la ressonància en les cordes que no han estat directament copejades. Això amplia la paleta expressiva disponible per al pianista.
Com que és un instrument orgànic, el piano acústic ofereix una resposta natural a les variacions de la pulsació durant la interpretació. No només varia el volum, també el timbre, de més rodó a més brillant, brindant una gran paleta de colors sonors al pianista.

Nascut a Badalona, on vaig començar la meva formació com a músic.
Aquesta va tenir diferents vessants. Per un cantó el meu Pare home d’una gran sensibilitat i amor per la Música. Per a ell la Música va ser una gran companya al llarg de la seva Vida i fins els darrers moments de la mateixa. Recordo que els caps de setmana quan hi era més a casa sempre posava música clàssica.
Als sis anys vaig començar a estudiar amb la que va ser la seva professora durant un any...Jo hi vaig poder ser-hi molts més anys amb Ella.
Tot i això dins d’aquesta formació clàssica que va continuar al conservatori, no vaig tenir ningú que m’ensenyés que Jo soc música, que aquesta, forma part de la Vida, de Mi, del cos, de la respiració, de les nostres emocions, sentiments, de les nostres estructures mentals, del desenvolupament i creixement de les persones. Que la música arriba a on no arriben altres coses, que ens connecta i amb la seva clau màgica obre portes que ens desperten...que fa ressonar la nostra memòria cel·lular.
Durant molts anys, si no tenia una partitura davant no sabia tocar...a no ser de memòria...

Em vaig fer el regal de gravar un disc RECONCILIACIÓN amb bons músics i un bon estudi. Era un regal per créixer Jo, per escoltar des de fora el retorn del que havia nascut a dins, i sentir la profunda gratitud de veure i sentir que l’objectiu s’havia complert.
Amb la Cristina Franch vaig entrar en el món de la psychophonie una tècnica vocal de cant creada per Marie Louise Aucher. Vaig aprendre i encara aprenc com la veu ressona profundament en nosaltres, en cada òrgan, en cada cèl·lula, movent estructures físiques, emocionals, mentals, energètiques i espirituals. Com totes les parts del cos implicades en la veu és van recol·locant, afinant, ajustant de forma orgànica i harmònica permetent mica en mica l’expressió més autèntica de qui som.
Aquesta forma d’entendre i sentir la veu i la música l’he portat al piano amb la intenció que cada interpretació faci això en Mi i ressoni amb als oients.
A través de la Cristina Franch ara gran amiga, vaig conèixer a en Phil.
Vaig poder acompanyar-lo amb alguna cançó i les nostres formes de cantar i tocar van trobar una ressonància, uns harmònics comuns que volien expandir-se més enllà de nosaltres.
Tarab és el resultat.