Daniel Aparicio Fadó.

Tot i això dins d’aquesta formació clàssica que va continuar al conservatori, no vaig tenir ningú que m’ensenyés que Jo soc música, que aquesta forma part de la Vida, de Mi, del cos, de la respiració, de les nostres emocions, sentiments, de les nostres estructures mentals, del desenvolupament i creixement de les persones. Que la música arriba a on no arriben altres coses, que ens connecta i amb la seva clau màgica obre portes que ens desperten...

Si no tenia una partitura davant no sabia tocar...a no ser de memòria...

El meu creixement personal i espiritual em van demanar descobrir la música que hi ha en mi i compartir-la. Descobrir la música que soc, i per tant durant molts anys vaig deixar de tocar partitures i vaig començar a relacionar-me amb el piano des d'un altre lloc.
Improvisar...sentir...col·lapsar-me, plorar, retrobar el camí...

perdre'm per després tornar...

Cada cançó era i és un fruit d’un moment de vida, d’un passatge, d’una arribada, d’un adéu...
Cada cop que les interpretava eren músiques diferents, JO estava diferent i  qui escoltava també estava en un moment diferent...

Soc nascut a Badalona, on vaig començar la meva formació com a músic.
Aquesta va tenir diferents vessants, per un cantó el meu pare no era un home de moltes paraules, però si d’una gran sensibilitat i amor a la Música, una gran companya per ell al llarg de la seva vida i fins als darrers moments de la mateixa. 

Recordo que els caps de setmana quan hi era més a casa, sempre posava música clàssica.
Als sis anys vaig començar a estudiar amb qui va ser la seva professora durant un any.

Jo hi vaig poder estudiar música molts més anys amb ella.